4.8. Aplicacions d'edició d'imatges de mapa de bits

Trobem molt software destinat a l'edició i tractament d'imatge de mapa de bits. Els més emprats actualment són, per exemple: Adobe Photoshop, Corel Draw o Paint Shop Pro.

Encara que les explicacions es faran a partir del software d'Adobe Photoshop CS/CS2, aquesta informació és útil per qualsevol programa basat en mapes de bits.

Conversió d'imatges a 1 bit/pixel
Per a convertir a la manera de mapa de bits (“Imatge” > “Manera” > “Mapa de bits...”), hem de partir d'una imatge en escala de grises, ja que, de no ser així, la opció de menú corresponent no estarà activa. Si s'escull aquesta manera de color, apareixerà el quadre de diàleg “Mapa de bits”, en el qual tenim dues seccions:

“Resolució”: en aquest apartat, caldrà escollir un valor de resolució de sortida dóna i la unitat de mesura del mateix (píxels/polzada o píxels/cm). Per defecte, el valor d'entrada determinarà el valor de sortida.

“Mètode”: en aquesta secció, caldrà seleccionar un mètode de conversió per a determinar el tipus de trama que tindrà la nostra imatge. Aquests mètodes són:

• “50% umbral”: aquest mètode dóna, com resultat, imatges d'alt contrast. Així, tots els valors superiors a 128 es convertiran en blanc i, els inferiors, passaran a negre.

• “Tramat de motiu”: organitza els diferents nivells de gris com configuracions geomètriques.

• “Tramat de difusió”: organitza els nivells de gris amb punts blancs i negres. Igual que en el umbral, el punt de partida és un valor mig de 128.

• “Trama de semitonos...”: aquesta opció mostrarà un quadre de diàleg, “Tramat de semitos”, en el qual caldrà determinar la liniatura de trama (aquest factor depèn del paper en el qual la imatge va a ser impresa i els seus valors oscil·len entre 1 i 999 línies per polzada), l'angle de trama (entre –180 i 180º) i la forma del punt (diamant, creu, rodona, el·lipse, línia...).

Els valors escollits poden ser emmagatzemats, mitjançant el botó “Desar”, per al seu posterior ús sense necessitat de tornar a aquest quadre de diàleg.

Nota: Generalment, la trama d'un diari és de 80-85 línies i, la d'una revista, d'unes 150, però sempre és convenient consultar a l'impressor.

Nota: En general, l'angle de trama és de 45º, tant per a tons continus, com per a semitons, encara que variar aquest factor pot proporcionar a la imatge una presència molt particular.

Aquí està la diferència entre una imatge en escala de grises i altra amb trama de semitons de liniatura de 85 lpi, 45º d'angle de trama, 50% umbral i forma de punt rodona.

• “Motiu personalitzat”: amb aquest sistema, el que fem és crear una trama a mesura partint d'un motiu definit prèviament.

Per a crear un motiu, se selecciona una zona de la imatge o altre element (la selecció ha de ser rectangular i no ha d'estar calada) i s'escull el comando “Edició” > “Definir motiu...”. Una vegada definit el motiu, aquest apareixerà en l'última posició del menú de mostres gràfiques del quadre de diàleg de conversió a mapa de bits amb el mètode “Motiu personalitzat actiu.

De mapa de bits a escala de grises

Quan vam convertir una imatge de mapa de bits a escala de grises (“Imatge” > “Manera” > “Escala de grises”), guanyarem matisos de gris que no existeixen en una imatge de mapa de bits, però caldrà determinar el “Factor de grandària” en el cuadre de diàleg que apareixerà. Això afectarà a la grandària de la imatge, de manera que un valor de 1 (mínim) mantindrà les dimensions actuals, un valor de 2 la reduirà a la meitat, i així successivament fins a un valor màxim de 16.


Ajust d'Imatges
Totes les eines d'ajustament es basen en el mateix principi de transformació dels valors de gamma de la imatge pels nous ajustaments que especifiquiquem, depenent del control d'ajustament que apliquem sobre la imatge (“Equilibrio de color”, “Tono/saturación”, “Brillo/contraste”...).

Podem treballar sobre la totalitat de la imatge o sobre les zones seleccionades, però, en qualsevol dels dos casos, caldrà escollir el mètode desitjat d'ajustament d'entre els quals oferix el submenú “Imaten” > “Ajustar”

Nivells

Podem accedir a aquest tipus d'ajustament de tres formes:

- “Imatge” > “Ajustar” > Nivells”: per a ajustar la imatge directament.
- “Capa” > “Nova capa d'ajustament” > “Nivells”: per a realitzar els ajustaments sobre una capa a part.
- “Imatge” > “Ajustar” > “Nivells automàtics”: amb aquesta opció, els píxels més lluminos i els més foscs de la imatge es definiran automàticament (baixa el seu percentatge en un 0,5%) i es redistribuiran. Encara que és una opció vàlida quan els ajustaments de contrast són senzills, si la imatge necessita valors especials, caldrà procedir manualment mitjançant algun dels dos mètodes anteriors.

Mitjançant el quadre de diàleg “Nivells”, podem realitzar dos tipus d'ajustaments bàsics:

1. Ajustament de punt blanc i negre, és a dir, de llums i ombres, per a obtenir una imatge que ens proporcioni el major detall i enfocament en tota la seva gamma de tons. Per a portar a terme l'ajustament de les llums, caldrà seleccionar el comptagotes blanc (el de la dreta) i fer clic sobre la zona lluminosa de la imatge, de manera que els valors s'ajustaran prenent com referència aquest punt. Per a determinar el nivell d'ombres, se selecciona el comptagotes de l'esquerra (negre) i es fa clic sobre la zona fosca de la imatge. Encara que aquest mètode d'ajustament no és molt exacte, conserva els matissos de color de les llums i les ombres.

2. Ajustament de mitjos tons, mitjançant la selecció del comptagotes del mitjà (gris) i la pulsació sobre la zona de mitjos tons de la imatge. En el cas que la nostra imatge disposi de més d'un canal de color, podem treballar directament sobre un d'ells, sense alterar la resta, de manera que eliminessim la dominància d'un color, si aquest anés el cas.

Corbes

Per a realitzar aquest ajustament, que es pot aplicar a la imatge composta o sobre cadascun dels canals de color que la componen, es pot procedir de dues formes:

- “Imaten” > “Ajustar” > “Curvas”: per a ajustar directament la imatge composta o un canal.

- “Capa” > “Nueva capa de ajuste” > “Curvas”: per a fer els ajustaments en una capa a part.

Els ajustos de corbes són més precisos que els de nivells, ja que no usen només les tres variables de llum (llums, ombres i mitjos tons), sinó que ens permet ajustar qualsevol punt de 0 a 255, mantenint 15 valors constants sobre el modificat.

A més de modificar la corba amb el punter o mitjançant els comptagotes, podem traçar la nostra pròpia corba, el que ens proporcionarà, en molts casos, efectes sorprenents.

L'ajustament de color, podrem realitzar-lo sobre la imatge composta o sobre cadascun dels canals de color que la componen.

Equilibri de color

Ens permet canviar la barreja de color d'una forma no massa precisa, encara que el resultat pot ser prou satisfactori per a eliminar dominants de color. Podem realitzar aquest ajustament mitjançant dos comandos distints:

- “Imagen” > “Ajustar” > “Equilibrio de color”: per a ajustar directament la imatge composta o un canal de la mateixa.

- “Capa” > “Nueva capa de ajuste” > “Equilibrio de color”: per a realitzar els ajustaments en una capa a part.

Llum/contrast

Igual que l'equilibri de color, la seva forma de treball és general, sobre tota la imatge composta. Es pot procedir de tres formes distintes:

- “Imagen” > “Ajustar” “Brillo/contraste”: els ajustaments es realitzaran directament sobre la imatge.

- “Capa” > “Nueva capa de ajuste” > “Brillo/contraste”: els ajustaments s'aplicaran a una capa a part.

- “Imagen” > “Ajustar” > “Contraste automático”: emfatitza la imatge quant a llums i ombres de forma automàtica, prenent com referencia els nivells mitjos de la mateixa.

To/saturació

Aquest ajustament, que es pot aplicar directament a la imatge composta (“Imatge” > “Ajustar” > “To/saturació”) o a una capa a part (“Capa” > “Nova capa d'ajustament ” > “To/saturació”), es basa en la roda de color i permet realitzar canvis sobre el to, la lluminositat i la saturació de cada planxa.

És una eina eficaç quan es tracta d'acolorir les imatges, simulant virats fotogràfics. En aquests casos, caldrà activar la casella “Colorear” del quadre de diàleg.

Nota: Acolorir una imatge mitjançant els ajustaments de to i saturació, no significa treballar amb una sola tinta (un Pantone), ja que els canals de color es mantenen (CMYK, RGB), el que significa que la imatge estarà composta per diverses planxes i no una sola, com seria el cas de treballar amb monotons.

Desaturar

Actua de forma general i automàtica sobre la imatge, baixant la saturació de tots els tons alhora. Aquest ajustament, al que s'accedeix mitjançant el comando de menú “Imatge” > “Ajustar” > “Desaturar”, no pot ser aplicat mitjançant una capa d'ajustament.